Mapa conceptual PAC 3

En aquesta darrera PAC, hem hagut d’elaborar un mapa conceptual, novament amb el programa CmapTools, per tal de situar el nostre projecte en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu. Per això, la meva companya Marta i jo, que ens comuniquem i treballant col·laborativament (amb el correu electrònic, el googleDrive, el wiki) vam decidir desenvolupar el mapa conceptual del projecte dissenyat per la PAC 3, tenint en compte el mapa conceptual que vam crear a la PAC 2. Com es pot veure en el mapa, hem mantingut l’estructura del mapa conceptual anterior, on es pot veure la relació existent entre la Ciència-Tecnologia-Educació-Societat, tot i que hem reduït aquells aspectes que no estaven relacionats directament amb l’activitat proposada en aquesta PAC. A més, hem afegit els conceptes i els aspectes que hem cregut important de reflectir del disseny, relacionant-lo amb aquests conceptes. En aquest cas, tots aquells conceptes o idees sobre el disseny, els hem incorporat de color verd, i hem mantingut els colors utilitzats, en el mapa anterior, que diferenciaven a la Ciència-Tecnologia-Educació-Societat.

Pel que fa a l’activitat dissenyada en el projecte, podem trobar informació sobre el problema significatiu escollit, així com el tipus de problema, l’estructuració, l’especificitat del camp i la complexitat, tenint present Jonassen. Hem explicitat quin era el problema significatiu que ens ocupa: L’anàlisi de les parts bàsiques de la música, tenint baixa visió. Aquest anàlisi es fa a través de la Cantània, que és una activitat d’escola. Podeu trobar les seves característiques, on es realitza, a qui implica i què fomenta.  Així com es reflecteix la seva correspondència amb els principis de l’aprenentatge significatiu, i que ens permet assumir a l’alumne com a un subjecte que actua com a processador actiu de la informació, fet que ens relaciona directament amb les teories constructivistes que formen i influeixen a la Tecnologia Educativa, actualment. També s’han fet relacions, a partir de l’activitat del projecte, amb les noves estratègies d’ensenyament/aprenentatge que proposa la TE, que es troba influenciada per la teoria de sistemes. A més, hem relacionat la nostra activitat amb la contribució de l’èxit dels artefactes proposats per la tecnologia i que necessiten de xarxes per aconseguir-lo, i hem especificat quins d’aquestes artefactes utilitzarem per la nostra activitat. Per últim, hem relacionat el tret distintiu de la societat actual: augmentar sense límit el coneixement, amb la funció de la ciència que és contribuir a aquest augment del coneixement, relacionant-lo amb el nostre cas, volent augmentar els coneixements musicals necessaris de la Cantània.

Per tant, a través del treball fet per crear aquest mapa conceptual, he pogut revisar els canvis conceptuals fets en la PAC2, mentre els contextualitzava i els utilitzava en un cas concret, convertint-se així, en un aprenentatge significatiu, ja que he hagut d’aplicar aquest coneixements a una situació pràctica real en la qual m'he vist implicada. Tal i com hem comentat, en altres ocasions, a través de l’entrevista de Schank, aprenem fent. Alhora que he augmentat els meus aprenentatges, amb el treball del mòdul de Jonassen, podent així augmentar els meus coneixements sobre les possibilitats que ens ofereixen les TIC per fomentar l'aprenentatge significatiu, sempre entenent-lo com una possibilitat més, que pot ser complementària a d'altres, no com la única solució.

Per tal de veure de manera gràfica aquestes relacions explicades anteriorment i de manera breu, us deixo l’enllaç i la imatge del mapa conceptual que hem creat la Marta i jo:

Enllaç mapa conceptual

PAC 3: Disseny del Projecte

La PAC 3 consisteix en realitzar un Projecte Final: disseny d’una activitat d’aprenentatge mediada per un docent i per les TIC a partir d’un problema significatiu per la persona o persones que aprenen a mode d’investigació-acció.

Per poder realitzar aquesta PAC, hem hagut de treballar, primerament, els materials proposats, el mòdul de Jonassen,  així com els casos que trobem a Recursos de l'aula. A través del mòdul de Jonassen, hem pogut treballar que és un problema, quin tipus hi ha, i com treballar-los a través de les TIC de manera significativa. Per tal de que siguin significatius, primerament hem d'analitzar la realitat, les necessitats i els interessos dels alumnes, i així poder dissenyar un projecte significatiu i profitós tant pels alumnes com pels docents.

Com en la PAC 2, he treballat en parella col·laborativament, amb la Marta Yepes, a través del GoogleDrive, del wiki i del correu electrònic, hem elaborat la següent proposta de disseny recollida en aquesta fitxa:

Títol de l’activitat	Seré capaç d’analitzar les parts bàsiques de la música: ritme i melodia de la Cantània?
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora	Aprenents: alumnes de 4t de primària, però específicament un alumne amb baixa visió (només veu amb un ull un 10%). Mediadora: mestre de primària especialista en música (Marta Yepes) i responsable del CRE (centre de recursos Educatius) ONCE Barcelona (Isidre Vallès) Tecnologia mediadora: PC amb SO Windows Vista/7 amb el pack Officce 2007, Canó de projecció, equip de so, programa Music Time compte de correu electrònic per comunicacions amb el CRE de Barcelona.
Descripció  del problema en termes tecnològics	Un alumne amb una deficiència visual la qual li ocasiona una baixa visió (només té una visió del 10% útil) te dificultats a l’hora de seguir les indicacions de la mestra de música quan es treballen les altures dels sons i els ritmes ja que s’utilitzen material de mida reduïda. Com vam poder veure en alguns fils del debat CTS, la tecnologia educativa pot contribuir a donar ajudes als alumnes amb necessitats educatives específiques. L’alumne en qüestió està molt motivat i encara que és conscient de les seves limitacions, vol participar a les activitats i el mestre ha de ser capaç de oferir-li la ajuda necessàries perquè pugui ser un alumne actiu en l’aula, i pugui treballar en equip amb la resta de companys.
Descripció del problema	Tenint en compte el material de Jonassen, primerament, conceptualitzarem el que s’entén per problema: un problema és quelcom que es desconeix (situació espacial dels sons i distinció dels ritmes), és a dir, si tenim un objectiu i no sabem com arribar-hi, tenim un problema. També, allò desconegut ha de tenir algun valor social, cultural o intel·lectual per a algú (es necessari aquests coneixements per tal de poder realitzar satisfactòriament una activitat de l’escola: “La Cantania en l’auditori” la qual és molt motivadora ja que consisteix a treballa un conjunt de partitures i cantar-les en l’Auditori de Barcelona en un concert amb músics professionals). Com a procés, solucionar un problema té dues característiques principals: ●      La primera és que requereix una representació mental de la situació en el món. En aquest cas, la representació mental de la situació és que l’alumne amb baixa visió, no podrà accedir als continguts mostrats i cal donar-li eines perquè pugui accedir a ells, tenint en compte les seves necessitats, i donant-li les mateixes oportunitats que als seus companys. ●      La segona és que solucionar un problema requereix certa manipulació activa de l’espai del problema. Centrant-nos en el nostre problema, la manipulació activa de l’espai del problema es veurà quan, tenint en compte les necessitats de l’alumne, es manipulin els materials proposats i les estratègies metodològiques inicials, per aconseguir que l’alumne pugui també accedir-hi, com la resta de companys; és a dir, oferir les ajudes i eines necessàries per tal que l’alumne pugui participar de forma activa en les activitats ja que està molt motivat en participar en aquest projecte, com la resta de companys. Per tant, quan manipulem l’espai del problema, representem els seus components i dimensions, generem hipòtesis sobre com trobar allò desconegut, provem aquestes hipòtesis i arribem a conclusions. La nostra hipòtesi és que adaptant els materials i presentant-los a través d’eines tecnològiques facilitarem l’accés als continguts a l’alumne amb baixa visió. Com és la primera experiència, una vegada realitzada aquesta primera proposta, l’haurem d’avaluar, per saber si és una estratègia útil per facilitar a l’alumne l’apropament al procés d’ensenyament/aprenentatge. Jonassen comenta que cada vegada hi ha més conformitat respecte a la variabilitat dels problemes pel que fa a substància, estructura i procés, i distingeixen entre tres maneres en què els problemes i la seva solució varien: ●         Estructuració: Jonassen distingeix entre problemes mal i ben estructurats i recomana diferents models de disseny per a cada tipus, perquè requereixen diferents habilitats. Els problemes ben estructurats requereixen l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles, així com l’estudi de principis en una situació problemàtica restrictiva. D’altra banda, trobem els problemes mal estructurats que són aquells que es troben en les activitats diàries, per la qual cosa resulten típicament emergents. Pel fet que no estiguin restringits pels camps de contingut que s’estudien a classe, les seves solucions no són predictibles no convergents. Aquests problemes requeireixen sovint la integració de diversos camps de contingut. El problema que hem plantejat per al nostra projecte, es tracta d’un problema mal estructurat, ja que es tracta d’una situació donada per aspectes metodològics i relacionats amb les necessitats de l’alumne. Aquest alumne no presenta problemes per treballar, comprendre i assolir els conceptes proposats, sinó que el problema es troba en com accedir a ells, i necessitem d’una altre camps, el de la TE, per tal de poder trobar una solució. ●         Complexitat: trobem tres dimensions dins de la complexitat dels problemes: el nombre de temes, funcions i variables que actuen en el problema; el nombre d’interaccions dins aquests temes, funcions o variables; la predictibilitat del comportament d’aquests temes, funcions o variables.  Com més complex sigui un problema, més difícil serà per a qui vulgui resoldre’l processar-ne activament els components. En el nostre cas, es pot considerar que el problema és poc complex, ja que tenim clares les variables que actuen en el problema: el context i el propi alumne; la interacció també està comtemplada dins d’un context delimitat que interacciona amb l’alumne i amb els mestres. Pel que fa a la predictibilitat, la proposta feta per solucionar el problema es pot considerar correcta, i caldrà anar delimitant-la a mida que es vagi treballant amb l’alumne i els mestres. ●         Especificitat de camp: les teories i investigacions actuals de la solució de problemes afirmen que les habilitats per a resoldre problemes són específiques del domini i del context, és a dir, estan situades, integrades, i per això depenen de la natura del context o domini. Els problemes mal estructurats solen estar més situats, mentre que els que estan ben estructurats són més abstractes. En el nostre cas, com que es tracta d’un problema mal estructurat, trobem que es pot situar, ja que tenim localitzat i definit el problema, ja que es tracta d’una dificultat a l’accés d’aprenentatge, a causa d’una discapacitat, alhora que el context també és origen del problema, ja que no ha contemplat les necessitats de l’alumne per facilitar-li l’accés als aprenentatges. Tenint en compte la tipologia de solució de problemes mostrada per Jonassen al mòdul TIC i aprenentatge significatiu, trobem que el nostre problema es troba dins dels problemes: de solució i diagnosi, que tot i que s’assemblen als de resolució de dificultats, trobem la diferència en l’ambigüitat en les vies de solució. En el nostre cas, una vegada detectats els símptomes, que és la dificultat per treballar en grup amb el material existent el qual te unes dimensions limitades; es pot fer un diagnòstic, que genera hipòtesis. En aquest cas, les hipòtesis són que, a partir del material audiovisual i les eines tecnològiques existents a l’aula de música, podem facilitar el treball en grup i la participació de forma activa de tots els discents, (tenint pressent les necessitats específiques de l’alumne en baixa visió). És necessari que comprenguin els continguts de forma satisfactòria: ritme i melodia, per poder participar en la Catània (la qual és una activitat d’escola que fa més de 10 anys que es realitza i que motiva molt als alumnes). Aquesta solució no és l’única, i poden haver múltiples vies de solució, per això es distingeix dels problemes de resolució de dificultats.
Plantejament del problema	El problema sorgeix en les activitats en gran o petit grup en les quals s’ha de fer una lectura a vista de ritmes i / o altures melòdiques utilitzant material educatiu ordinari (fitxes de mida DINA4) les quals son massa petites per que l’alumne amb baixa visió pugui distingir allò que es treballar i sent molt poc útil que ell tingui una còpia ja que en moltes ocasions es treballa la mateixa fitxa per a diferents alumnes a la vegada. L’alumne és conscient de les seves limitacions i recorda a la mestra quan no és capaç de veure o diferenciar de forma nítida allò de que s’està parlant, està molt motivat i té ganes de poder realitzar les mateixes activitats que la resta de companys de l’aula. Sent a més una oportunitat per treballar en equip, fomentant el treball col·laboratiu.
Context	Aula principal de música d’un centre educatiu d’infantil i primària. L’espai es ampli per que no s’utiltzen ni taules ni cadires, es disposa d’un gran nombre d’instruments musicals, dos PC, un projector amb pantalla i una pissarra “de Vileda” amb pentagrames.
Característica del grup classe	El grup classe està format per 25 alumnes amb diferents necessitats educatives (deficiència visual, TDAH i retard maduratiu ) però amb molta cohesió de grup. El grup és molt treballador encara que xerraire en general i els hi agrada les diferenhts activitats de música per que tenen un caire més amé que la resta d’arees, a més estan motivats per la Cantània ja que és una activitat que realitzan tots els alumnes de 4t des de fa més de 10 anys. en termes generals és un grup amb un nivell d’aprenentatges normal (encara que hi ha 4-6 alumnes que els hi costa més seguir el ritme i 2 que tenen un nivell més elevat que la resta).
Objectius	Poder realitzar una activitat musical de discriminació visual de sons melòdics i / o rítmes on tots els alumnes puguin participar de forma activa sense cap dificultat.
Continguts	Explorar i percebre ●      Experimentació de les possibilitats sonores que poden suggerir la utilització de les TIC, la interacció de diferents mitjans i llenguatges artístics. ●      Valoració de l’ús de la música en produccions audiovisuals. ●      Incorporació progressiva de la grafia musical convencional en la lectura (utilització de síl·labes Kodaly), interpretació i creació de partitures. ●      Exploració de diverses estructures de simultaneïtat en produccions musicals i artístiques de complexitat creixent. ●      Apreciació i reconeixement de diferents qualitats de so, de petites formes musicals. ●      Reconeixement i escriptura de ritme i melodies, emprant la grafia musical convencional. ●      Percepció que a través de la implicació, de la resolució de problemes i de la constància s’arriba a la satisfacció en la comprensió, interpretació i creació artística. Interpretar i crear ●       Creació de missatges sonors a partir de la combinació de diversos mitjans incorporant la terminologia corresponent a partir dels elements apresos. ●      Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu, establint moments de revisió, respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les discrepàncies amb arguments. ●      Incorporació i utilització progressiva de les terminologies pròpies dels llenguatges artístics. ●      Interès per conèixer i valorar el fet artístic propi i el dels altres, i les manifestacions artístiques i culturals del nostre entorn. ●      Adquisició de constància i progressiva exigència en la realització de produccions artístiques.
Competències bàsiques	●      Competència comunicativa lingüística i audiovisual ●      Competència artística i cultural ●      Tractament de la informació i competència digital ●      Competència matemàtica ●      Competència d’aprendre a aprendre ●      Competència d’autonomia i iniciativa personal
Connexions amb altres àrees	●      Discriminació d’objectes bidimensionals i tridimensionals. ●      Creació de missatges audiovisuals i plàstics per comunicar experiències, pensaments i emocions. ●      Valoració dels mitjans de comunicació en la representació del món.
Temporalització	5 sessions d’una hora cadascuna
Seqüenciació d’activitats	1      Presentació de la Cantània i importància dels elements musicals Es fa una presentació de la Cantània d’aquest any: “Ha passat un àngel”, breu explicació de la sinopsis i característiques principals de l’obra. Es fa un repàs dels elements bàsics de la música: ritme (figures rítmiques),  melodia (les notes de l’escala de Do M, les notes dins i fora del pentagrama i els moviments melòdics) i timbre (els diferents instruments i les seves famílies); i es parla de les característiques dels mateixos. Mitjançant el canó es projecten els diferents instruments que surten en la cantània i que estaran el dia del concert. Aquests instruments estaran ampliats i posteriorment fragmentats, és a dir, ampliats per parts per tal que tots els alumnes puguin veure clarament les diferents parts dels mateixos 2       Ritme (síl·labes Kodaly) Repàs de les síl·labes Kodaly treballades fins al moment de forma grupal, i posteriorment individual es realitza una lectura de diferents ritmes de 4 pulsacions (els quals estaran projectats per tal que la imatge pugui ser visible de forma satisfactòria per a tots els alumnes i fins i tot hi haurà una projecció en la qual anirà lligada so i imatge) que estiguin relacionats amb les cançons de la cantània 3      Melodia (els sons en l’espai) Repàs de les notes treballades fins al moment (les notes de l’escala de Do M, les notes dins i fora del pentagrama i els moviments melòdics) de forma grupal, i posteriorment individual es realitza una lectura de diferents sistemes amb notes aleatòries (els quals estaran projectats per tal que pugui ser visible de forma satisfactòria per a tots els alumnes i fins i tot hi haurà una projecció en la qual anirà lligada so i imatge) que estiguin relacionats amb les cançons de la cantània 4      La partitura: ritme i melodia. Combinació de ritmes i notes per fer una melodia pautada. Els alumnes hauran de llegir una partitura de la Cantania amb correcció i justesa melòdica i rítmica. La partitura es repartirà en format paper per tal que ells puguin fer les anotacions pertinents i després aquestes anotacions es copiaran a la pissarra on es projectarà la partitura per que no es te una pissarra digital. 5      Creació Els alumnes en parelles i / o grups de tres han de ser capaços de crear una partitura amb tots els elements treballats la qual es passarà al programa d’edició de partitures i projectada en gran per que tots la puguin veure i escoltar. Posteriorment es faran els comentaris oportuns (tant els altres companys com la mestra)
Avaluació	Es realitzarà una avaluació inicial per tal de partir dels coneixements previs dels alumnes, s’agafaran anotacions en les diferents sessions i una última avaluació final per tal de comprovar l’evolució de cada alumne. Criteris de avaluació ●      Elaborar produccions artístiques. ●      Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les discrepàncies a l’hora de participar. ●       Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
Fonamentació psicopedagògica	Característiques més importants del constructivisme: ●      El desenvolupament humà s’ha d’entendre com un procés permanent de culturització i el motor d’aquest és l’aprenentatge. ●      Les diferents interaccions que té l’individu estan emmarcades en un context social (família, escola, companys...) que repercuteix en aquestes, i que ens permeten construir el coneixement. ●      La funció del docent és la de mediador entre el contingut i el discent (triangle interactiu) tenint en compte els coneixements previs dels alumnes i treballant dins de la zona de desenvolupament proper (Vigotski 1979). ●      Les dificultats dels alumnes no són responsabilitat dels propis individus, sinó que sorgeixen a conseqüència d’un problema pels dèficits en la mediació rebuda. Principis de l’aprenentatge significatiu: ●      Actiu: els estudiants s’han de comprometre amb el procés d’aprenentatge en un processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsables. ●      Constructiu: fent referència al construtivisme, caracteritzat anteriorment. ●      Col·laboratiu: treball en comunitat d’aprenentatge i construcció del coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social. ●      Intencional: els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera actica i intencional. ●      Conversacional: aprendre és inherentment un procés social i dialògic. ●      Contextualitzat: les activitats d’aprenentatge estan situades en certes tasques signitives del món real o simulat mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en algun cas o problema. ●      Reflexiu: els estudiants articulen el que han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats en aquests.