Canvis en les qüestions presentades en l’Avaluació Inicial

Després d’haver realitzat la PAC 1 i la PAC 2: havent treballat els materials proposats i reflexionant i traient conclusions, després de l’elaboració de les PACs, he experimentat canvis conceptuals. Per això, una vegada detallats els canvis conceptuals, cal fer una revisió d’algunes de les qüestions de l’Avaluació Inicial, per ajustar les respostes tenint en compte els canvis conceptuals realitzats. En vermell es troba la resposta aportada en l'Avaluació Inicial, feta a l'inici de l'assignatura, i en verd, es troba la resposta revisada i actualitzada, després d'haver treballat la PAC 1 i 2.

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Penso que tant el progrés en el coneixement tecnològic i científic com el progrés econòmic i social haurien d’anar alhora i complementar-se entre ells. Però és cert que no sempre el progrés en un dels camps garanteix el progrés en l’altre. Per exemple, el camp de les noves tecnologies ha avançat molt durant els últims temps, en canvi, en el món de l’educació no tots els docents, ni totes les escoles estan preparades per formar als alumnes en el camp de les noves tecnologies i ser competents en la nostra societat en aquest àmbit.

El progrés en el coneixement tecnològic i científic no garanteix i determina el progrés social i econòmic, sinó que progressen alhora, ja que es complementen entre ells, i existeix una relació d’interdependència. Com hem pogut veure, en l’article de Domènech i Tirado, és complicat trobar els límits o les fronteres entre l’àmbit tecnològic, científic, social i educatiu. Precisament, aquesta dificultat per trobar els límits entre uns i altres àmbits és la que ens porta a concebre la relació que existeix des de la perspectiva holística, on es remarca la importància del tot com allò que transcendeix a la suma de les parts, destacant la importància de la interdependència d’aquestes.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

No, penso que darrere de la fonamentació científica de les diferents tecnologies hi ha el propòsit de continuar cap al camí de la societat del benestar, i de la idea de fer una societat global en la qual les notícies i la informació es pugui traslladar de manera immediata en qualsevol part del món. Així com també, seguint el propòsit de fomentar el consum en els ciutadans, ja que les millores en els aparells tecnològics és constant, i queden obsolets en poc temps.

Continuo pensant que la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies no és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies. Però després d’haver treballat la PAC1 i la PAC2, puc argumentar la meva resposta de manera més encertada. Com comenta Cabero, la neutralitat de les tecnologies és un mite, ja que els seus efectes no depenen d’elles mateixes, sinó de les persones que les apliquen i utilitzen, i dels objectius que es persegueixen en la seva aplicació. D’altra banda, la ciència també està influenciada per la societat, tenint en compte la sociologia del coneixement científic. Així com la tecnologia, per aconseguir l’èxit dels seus artefactes, necessita xarxes d’elements científics, econòmics i socials, tenint en compte el teixit sense costures. Per tant, trobem que la fonamentació científica no garanteix la neutralitat ideològica de la tecnologia.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

Estic d’acord, ja que les noves tecnologies són imprescindibles en la societat actual tant a nivell laboral com social, i des de l’educació s’han de formar als alumnes per ser competents i desenvolupar-se amb èxit en la nostra societat. Per tant, la societat actual ens exigeix que formem als alumnes amb l’ajuda de les TIC, gràcies a les eines i estratègies que aporten per aprendre, alhora que ells aprenen a desenvolupar-se en el món de les noves tecnologies.

En aquests moments, penso que afirmar que les TIC són indispensables per al procés d’ensenyament/aprenentatge és caure en el mite que comenta Cabero: les tecnologies són la panacea que resoldrà tots els problemes educatius. Després de participar en el debat, i fer les PACs, he vist que les TIC són un recurs més que trobem per acompanyar al procés d’ensenyament/aprenentatge dels alumnes, però no és la única solució per si sola. Tal i com comenta, Roger Schank, les TIC no són la única solució, ja que primer s’ha de canviar el sistema educatiu que s’utilitza des de fa segles a les escoles, que continua sent el mateix tot i els canvis soferts en la nostra societat.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Penso que la principal causa dels canvis profunds que estem patint és que la societat està canviant: els seus interessos, inquietuds, necessitats, valors, idees, maneres de viure, entre d’altres.

Tal i com ja vaig afirmar, els canvis que estem patint en els últims anys, són causats per els nous interessos, inquietud, valors, etc. Ara, m’estendré més en la meva explicació: com comenten Domènech i Tirado, el tret distintiu de la nostra generació és la institucionalització de la necessitat de novetat que ens porta a augmentar sense límit el coneixement. En aquesta cerca constant de coneixement està relacionada amb la ciència, la tecnologia i l’educació, alhora que aquests altres conceptes estan relacionats amb la societat, creant una relació d’interdependència.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa.

La Tecnologia educativa és una ciència que estudia com i quins beneficis poden aportar-se a l’educació amb les noves tecnologies.

La Tecnologia Educativa té l’objectiu d’endinsar les noves tecnologies en el món de l’educació proporcionant eines i estratègies per construir coneixement.

La Tecnologia educativa és el resultat de les diferents influències fetes des de la psicologia educativa per contribuir a la millora del procés d’ensenyament/aprenentatge amb l’ajuda de les TIC.

La Tecnologia educativa té l’objectiu de proporcionar noves estratègies d’ensenyament/aprenentatge per tal de que sigui significatiu a través de les TIC, tenint en compte el constructivisme.

1     10.  Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

Afirmació	Resposta Ava. Inicial	Canvi després de la PAC 1 i 2
L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents	10	0
Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors	10	10
Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement	9	9
La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds	8	0
Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge	8	9
Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal	4	2
La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC	9	2
Els debats a la UOC poden millorar moltíssim	8	8
Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes	7	1
El canvi tecnològic determina el canvi social	9	0

Mapa de conceptes amb aportacions després d’haver realitzat la PAC1 i la PAC2: 

PAC 2: Educació i tecnologia: Síntesi de coneixement i canvi conceptual

En la PAC2, hem hagut de revisar els nostres coneixements previs, així com tornar a utilitzar els materials de la PAC1: l’article de Domènech i Tirado, el mòdul 1 de Cabero, i els coneixements que ens ha aportat el debat fet. Aquesta PAC, la he realitzat amb la Marta Yepes, i per treballar en parella, hem hagut d’utilitzar el GoogleDrive, i establir comunicació, a través del correu electrònic, per discutir i debatre els avenços en l’execució de la PAC.

La primera part de la PAC consistia en realitzar un mapa conceptual introduint les idees i conceptes aportats en els materials que he comentat anteriorment. Com a conceptes principals del mapa conceptual trobem: Ciència, Tecnologia, Educació i Societat, i la relació entre aquests. Per realitzar aquest mapa, hem utilitzat el Cmaps, i el mapa conceptual final és el següent:

Enllaç mapa

Una vegada realitzat el mapa conceptual, tenint en compte els nostres coneixements previs i el treball dels materials, així com del mapa conceptual, hem redactat un informe on es reflecteixen els nostres canvis conceptuals. De manera resumida, presentats tenint en compte el dossier d’argumentació, els canvis conceptuals realitzats són els següents:

●      Per una banda, afirmem que existeix una relació entre la Psicologia Educativa i la Tecnologia Educativa, assumint que la Tecnologia Educativa no només ofereix eines i estratègies, sinó que consta d’una fonamentació teòrica que li permet concebre el procés d’ensenyament-aprenentatge, segons les corrents que la influencien en cada moment. Per tant, no només ofereix eines i estratègies de manera aïllada, sinó que contribueix a la construcció de l’aprenentatge considerant a l’alumne com un processador actiu de la informació, tenint en compte els coneixements previs i la seva ZDP. Per poder argumentar aquesta tesi, vam comentar la influència rebuda per la Psicologia Educativa, a través de la Psicologia de la Gestalt, del corrent conductista, i per últim de la psicologia cognitiva a través de la concepció constructivista.

●      Relacionant l’aportació de la psicologia cognitiva a través de la concepció constructivista vam afirmar que: TE no es tracta només d’allò físic que fa referència als artefactes tecnològics, sinó que contribueix al procés d’ensenyament-aprenentatge concebut des del constructivisme preocupant-se de problemes relacionats amb aquest, que fins ara no s’havien contemplat des de la cap altre corrent que influïa a la TE.

●      Per últim, un altre canvi conceptual realitzat ha estat que: existeix una relació constant entre els conceptes Ciència-Tecnologia-Societat-Educació, i que el progrés de cada un d’ells influeix en els altres, ja que es forma una relació d’interdependència, tal i com hem mostrat al mapa conceptual. Per tal d’argumentar aquesta tesi, hem descrit i explicat el mapa conceptual, realitzat en parella, on hem reflectit la nostra idea sobre la relació d’interdependència que existeix, a la qual hem arribat a través del treball dels materials, així com de l’elaboració de la PAC 1 i de la PAC 2.

Com a conclusions, extretes d’aquesta PAC, al haver treballat en parella, trobem una part comuna, i una altra individual:

D’una banda, de manera conjunta, hem conclòs que el treball col·laboratiu i cooperatiu és molt enriquidor i satisfactori, tant acadèmicament com personalment, tal i com postula la teoria constructivista. Així com també, pel fet de treballar en parella, hem utilitzat eines com el googleDrive i el Cmaps, familiaritzant-nos amb les possibilitats que ens permet la TE, i permetent-nos tenir experiència per poder aplicar-la amb els discents, quan sigui necessari. D’altra banda, amb aquesta PAC, hem reflexionat sobre els coneixements previs, i hem pogut detectar els canvis conceptuals que hem experimentat, des de l’inici de l’assignatura, fins ara que ja ens hem endinsat en els continguts d’aquesta, a través de la guia dels consultors.

De manera individual, amb la realització de la PAC2, no només he experimentat canvis conceptuals, de manera conjunta amb la meva parella, sinó també a nivell personal. M’he adonat d’aquests canvis personals, a través de la revisió de l’avaluació inicial i del treball fet a la PAC1, per elaborar la PAC2. Per això, com he experimentat canvis en els meus coneixements, cal fer una actualització de lesrespostes fetes a l’avaluació inicial en una nova publicació feta al blog. 

PAC 1: Participació en el debat

En la PAC1 hem hagut de participar en un debat compost per diferents carpetes que tractaven la relació entre la Ciència-Tecnologia-Societat-Educació. Els participants en el debat estàvem dividits segons si pertanyíem al bàndol sociodeterminista o tecnodeterminista. Depenen del bàndol al qual formàvem part, havíem de defensar una postura o una altra en cada tema a tractar.

En el meu cas, he format part del bàndol sociodeterminista, en el qual es defensa que el canvi i progrés social determina el progrés de la tecnologia. Per tant, tots els avenços fets per la tecnologia estan influenciats pel sistema social i cultural en el qual ens trobem inclosos.

Des de la postura sociodeterminista, he participat en dues carpetes del debat, tal i com s’especificava en l’enunciat de la PAC: la primera carpeta, Tecnopart, només tenia un fil de debat, amb el mateix nom que la carpeta, i he fet una intervenció: vaig contraargumentar la opinió d’una companya mostrant el meu desacord en la idea de que “la tecnologia en processos com el part o l'embaràs és vital per evitar complicacions que poden sorgir, per facilitar el procés i per assegurar la salut de la mare i del nadó”. Tenint en compte la perspectiva sociodeterminista, vaig contraargumentar que és cert que en alguns embarassos i parts sorgeixen riscos en els quals cal l’ús de la tecnologia, però que no s’havia d’abusar com s’estava fent tal i com mostren les estadístiques en referència a l’alt índex de cesàries programades al nostre país. Per concloure vaig comentar que s’havia d’evitar la tecnologia en el part, sempre que sigui possible i no hi hagi riscos ni per la mare ni pel nadó, i apostar per un part natural.

En la segona carpeta, CT Escola, vaig participar en dos fils: d’una banda, en el fil aprenem fent he fet dues intervencions, i d’altra banda, en el fil rol professor-alumne he fet una intervenció. Pel que fa a les intervencions en el fil aprenem fent com a hipòtesi vaig afirmar que “la incorporació de les TIC i les TAC a l'educació aporta beneficis a aquesta, com ara, el desenvolupament de les intel·ligències múltiples, l'accessibilitat dels alumnes amb necessitats educatives especials a la informació, el treball col·laboratiu, entre d'altres. Encara que no és la única solució, tal i com comenta Schank”. Per tal de recolzar aquesta idea, vaig argumentar que com comenta Gardner, amb el seu estudi de les intel·ligències múltiples, la incorporació de les TIC i les TAC a l’educació beneficia a tots els alumnes, proporcionant una educació més personalitzada atenent les seves característiques personals a l’hora de pensar i aprendre. A més, de que ens permeten aprendre de manera pràctica amb el context (tenint present la perspectiva sistèmica del desenvolupament), com comenta Schank. A tall de conclusió, vaig comentar que com comenta Gardner, la irrupció de les noves tecnologies ens obliga a educar als infants de manera diferent, però no hem d’oblidar que no són la única solució, sinó un recurs més (recolzant la concepció sociodeterminista). En la segona intervenció, per tal de reafirmar la seva postura en el bàndol sociodeterminista, la tesi que vaig utilitzar va ser la següent: “ No estic d’acord amb que: Pel fet de que les TIC i les TAC donin eines i estratègies als alumnes amb NEE o alguns software ens puguin fer aprendre divertint-nos, sigui la única solució per aprendre fent”. Vaig comentar que les TIC i les TAC poden beneficiar als alumnes amb NEE, però no és l’única manera de tractar les seves necessitats específiques o dificultats d’aprenentatge, sinó que és una estratègia més. Per defensar els meus argumentacions vaig mencionar les paraules de Schank on comentava que el fet d’introduir els ordinadors pot ajudar però no és LA SOLUCIÓ, ja que no canvia els sistemes educatius utilitzats a les escoles des de fa segles. Per tant, hem d’evitar caure en mites com el que comenta Cabero (2003) de que: les tecnologies són la panacea que resoldrà els problemes educatius.

Pel que fa a la intervenció en el fil rol professor-alumne vaig proposar la següent tesi: “un professor hauria de poder ser artista, així com també tècnic, tecnòleg i enginyer”. Per defensar-la vaig argumentar que Domènech i Tirado, a l’article treballat per fer la PAC, comenten que els partidaris de la perspectiva del teixit sense costures creuen que l’èxit de la tecnologia i els seus artefactes depèn de l’entorn i del grau d’adaptació a aquest. Els mestres són part d’aquest entorn, i han d’adaptar i utilitzar les TIC i les TAC amb èxit, tenint en compte les demandes de la societat en cada moment. Aquest plantejament exigeix als professionals de l’educació un canvi de rol alhora que canvia el seus alumnes també. Per aquestes raons penso que  els professors haurien de ser artistes, ja que en ocasions han d’improvitzar o actuar amb els recursos que disposen per tal de fomentar motivació i interès dels alumnes. Alhora que han de ser guies dels alumnes per poder tutoritzar als alumnes en el seu aprenentatge pràctic, així com tècnics i tecnòlegs per guiar-los en l´ús, per exemple, dels softwares que ens proporciona la tecnologia, a demanda dels canvis socials que estem vivint.  

La última intervenció, que havíem de realitzar al debat, és una síntesi sobre certs aspectes del debat, com ara avaluar la nostra participació, i destacar la participació d’alguns companys. Així com també, comentar una idea que ens hagués aportat el debat o algun company. La idea que jo he destacat ha estat el comentari fet per Roger Schank: “Les escoles són com són des de fa segles perquè no hem canviat els sistemes”.  He destacat aquesta idea perquè crec que ens ha de fer reflexionar, a tots els professionals de l’educació en general, de la necessitat de canvis en l’educació, ja sigui de la manera d’entendre-la, la metodologia emprada, o els rols dels professors i els alumnes.

Després d’analitzar la meva intervenció en el debat des de el bàndol sociodeterminista, vull comentar que he trobat molt profitosa l’execució de la PAC, ja que el treball des d’un bàndol concret m’ha permès treure algunes conclusions: mentre elaborava les meves intervencions m’adonava de que les idees que em sorgien sobre els fils, es barrejaven i em costava trobar el límit entre les idees tecnodeterministes i sociodeterministes. Per tant, he pogut experimentar la dificultat d’establir límits entre la ciència, la tecnologia, l’educació i la societat, com comentaven Domènech i Tirado. Aquesta dificultat m’ha permès acostar-me al corrent CTS i entenc que la relació entre Ciència-Tecnologia-Societat-Educació és constant i es crea una interdependència entre aquests conceptes. A més, amb aquest canvi de concepció de la relació existent, hem permet modificar, ampliar i revisar els meus coneixements previs que tenia al començar l’assignatura.