PAC 1: Participació en el debat

En la PAC1 hem hagut de participar en un debat compost per diferents carpetes que tractaven la relació entre la Ciència-Tecnologia-Societat-Educació. Els participants en el debat estàvem dividits segons si pertanyíem al bàndol sociodeterminista o tecnodeterminista. Depenen del bàndol al qual formàvem part, havíem de defensar una postura o una altra en cada tema a tractar.

En el meu cas, he format part del bàndol sociodeterminista, en el qual es defensa que el canvi i progrés social determina el progrés de la tecnologia. Per tant, tots els avenços fets per la tecnologia estan influenciats pel sistema social i cultural en el qual ens trobem inclosos.

Des de la postura sociodeterminista, he participat en dues carpetes del debat, tal i com s’especificava en l’enunciat de la PAC: la primera carpeta, Tecnopart, només tenia un fil de debat, amb el mateix nom que la carpeta, i he fet una intervenció: vaig contraargumentar la opinió d’una companya mostrant el meu desacord en la idea de que “la tecnologia en processos com el part o l'embaràs és vital per evitar complicacions que poden sorgir, per facilitar el procés i per assegurar la salut de la mare i del nadó”. Tenint en compte la perspectiva sociodeterminista, vaig contraargumentar que és cert que en alguns embarassos i parts sorgeixen riscos en els quals cal l’ús de la tecnologia, però que no s’havia d’abusar com s’estava fent tal i com mostren les estadístiques en referència a l’alt índex de cesàries programades al nostre país. Per concloure vaig comentar que s’havia d’evitar la tecnologia en el part, sempre que sigui possible i no hi hagi riscos ni per la mare ni pel nadó, i apostar per un part natural.

En la segona carpeta, CT Escola, vaig participar en dos fils: d’una banda, en el fil aprenem fent he fet dues intervencions, i d’altra banda, en el fil rol professor-alumne he fet una intervenció. Pel que fa a les intervencions en el fil aprenem fent com a hipòtesi vaig afirmar que “la incorporació de les TIC i les TAC a l'educació aporta beneficis a aquesta, com ara, el desenvolupament de les intel·ligències múltiples, l'accessibilitat dels alumnes amb necessitats educatives especials a la informació, el treball col·laboratiu, entre d'altres. Encara que no és la única solució, tal i com comenta Schank”. Per tal de recolzar aquesta idea, vaig argumentar que com comenta Gardner, amb el seu estudi de les intel·ligències múltiples, la incorporació de les TIC i les TAC a l’educació beneficia a tots els alumnes, proporcionant una educació més personalitzada atenent les seves característiques personals a l’hora de pensar i aprendre. A més, de que ens permeten aprendre de manera pràctica amb el context (tenint present la perspectiva sistèmica del desenvolupament), com comenta Schank. A tall de conclusió, vaig comentar que com comenta Gardner, la irrupció de les noves tecnologies ens obliga a educar als infants de manera diferent, però no hem d’oblidar que no són la única solució, sinó un recurs més (recolzant la concepció sociodeterminista). En la segona intervenció, per tal de reafirmar la seva postura en el bàndol sociodeterminista, la tesi que vaig utilitzar va ser la següent: “ No estic d’acord amb que: Pel fet de que les TIC i les TAC donin eines i estratègies als alumnes amb NEE o alguns software ens puguin fer aprendre divertint-nos, sigui la única solució per aprendre fent”. Vaig comentar que les TIC i les TAC poden beneficiar als alumnes amb NEE, però no és l’única manera de tractar les seves necessitats específiques o dificultats d’aprenentatge, sinó que és una estratègia més. Per defensar els meus argumentacions vaig mencionar les paraules de Schank on comentava que el fet d’introduir els ordinadors pot ajudar però no és LA SOLUCIÓ, ja que no canvia els sistemes educatius utilitzats a les escoles des de fa segles. Per tant, hem d’evitar caure en mites com el que comenta Cabero (2003) de que: les tecnologies són la panacea que resoldrà els problemes educatius.

Pel que fa a la intervenció en el fil rol professor-alumne vaig proposar la següent tesi: “un professor hauria de poder ser artista, així com també tècnic, tecnòleg i enginyer”. Per defensar-la vaig argumentar que Domènech i Tirado, a l’article treballat per fer la PAC, comenten que els partidaris de la perspectiva del teixit sense costures creuen que l’èxit de la tecnologia i els seus artefactes depèn de l’entorn i del grau d’adaptació a aquest. Els mestres són part d’aquest entorn, i han d’adaptar i utilitzar les TIC i les TAC amb èxit, tenint en compte les demandes de la societat en cada moment. Aquest plantejament exigeix als professionals de l’educació un canvi de rol alhora que canvia el seus alumnes també. Per aquestes raons penso que  els professors haurien de ser artistes, ja que en ocasions han d’improvitzar o actuar amb els recursos que disposen per tal de fomentar motivació i interès dels alumnes. Alhora que han de ser guies dels alumnes per poder tutoritzar als alumnes en el seu aprenentatge pràctic, així com tècnics i tecnòlegs per guiar-los en l´ús, per exemple, dels softwares que ens proporciona la tecnologia, a demanda dels canvis socials que estem vivint.  

La última intervenció, que havíem de realitzar al debat, és una síntesi sobre certs aspectes del debat, com ara avaluar la nostra participació, i destacar la participació d’alguns companys. Així com també, comentar una idea que ens hagués aportat el debat o algun company. La idea que jo he destacat ha estat el comentari fet per Roger Schank: “Les escoles són com són des de fa segles perquè no hem canviat els sistemes”.  He destacat aquesta idea perquè crec que ens ha de fer reflexionar, a tots els professionals de l’educació en general, de la necessitat de canvis en l’educació, ja sigui de la manera d’entendre-la, la metodologia emprada, o els rols dels professors i els alumnes.

Després d’analitzar la meva intervenció en el debat des de el bàndol sociodeterminista, vull comentar que he trobat molt profitosa l’execució de la PAC, ja que el treball des d’un bàndol concret m’ha permès treure algunes conclusions: mentre elaborava les meves intervencions m’adonava de que les idees que em sorgien sobre els fils, es barrejaven i em costava trobar el límit entre les idees tecnodeterministes i sociodeterministes. Per tant, he pogut experimentar la dificultat d’establir límits entre la ciència, la tecnologia, l’educació i la societat, com comentaven Domènech i Tirado. Aquesta dificultat m’ha permès acostar-me al corrent CTS i entenc que la relació entre Ciència-Tecnologia-Societat-Educació és constant i es crea una interdependència entre aquests conceptes. A més, amb aquest canvi de concepció de la relació existent, hem permet modificar, ampliar i revisar els meus coneixements previs que tenia al començar l’assignatura.