Us presento la memòria del Projecte TIC realitzat amb la meva companya Marta Yepes:
INTRODUCCIÓ
En aquesta PAC 3, hem elaborat un
Pojecte Final que consisteix en el disseny d’un conjunt d’activitats
d’aprenentatge mediades per un docent i per les TIC, a partir d’un problema
signifactiu dins d’una aula. Així, es parteix d’un problema real amb alumnes i
es treballa en grup o de forma cooperativa mitjançant nou material per tal que
els aprenentatges que assoleixin els i les alumnes esdevinguin significatius.
Tanmateix, per aportar a terme aquesta activitat, s’utilitzen les noves
tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC).
El primer pas ha sigut fer un
anàlisi de les necessitat del grup classe, i en especial d’un alumne en
concret, detectant un problema important a l’àrea de música, durant les
sessions, on els alumnes de 4t de primària (entre els quals es troba un alumne
amb baixa visió, anomenat Aleix) estan treballant les parts bàsiques de la
música: el ritme i la melodia mitjançant la Cantània.
La Cantània en l’auditori és una activitat
d’escola en la qual es treballa una peça musical per tal de cantar-la a
l’Auditori de Barcelona en un concert
amb músics professionals. És una activitat que motiva tant als alumnes, com
pels mestres i les famílies, fet que provoca que hi hagi una gran implicació
per part de tothom. La mestra de música després de realitzar un curs de
formació en la ONCE és conscient que utilitzant el material ordinari l’alumne
amb baixa visió té dificultat en comprendre allò que s’està treballant a causa
de que els materials no han estat adaptats correctament a les seves
necessitats. Davant d’aquest problema, decideix amb ajuda de professionals de
la ONCE Barcelona adaptar els materials mitjançant les TIC perquè aquest alumne
pugui participar en aquesta activitat com la resta de companys.
El segon pas consta del disseny de
les activitats i la organització de les mateixes per tal de solucionar el
problema existent en les sessions anteriorment descrites durant la matèria
d’educació artística: música.
El tercer pas es tracta de posar en
pràctica l’activitat dissenyada, i es contextualitza dintre del mapa conceptual
elaborat durant la PAC2, així com es recullen mostres documentals per poder
compartir amb la resta de companys de l’aula, i que es troben en els annexos.
També hem afegit la descripció del procés elaborat a l’hora de posar en
pràctica el disseny, i per últim, hem realitzat una avaluació de
l’aprenentatge, així com del disseny, i poder extreure conclusions sobre el que
ens ha aportat la realització d’aquest PAC.
Com en la PAC anterior, hem
treballat en parella, i hem continuat amb el model col·laboratiu i cooperatiu
de treball, ja iniciat en la PAC2, així com utilitzant eines com el correu
electrònic, el googleDrive, el Cmaps, i com a nova incorporació el Wikispace.
DISSENY DE
L’ACTIVITAT
- Títol de l’activitat: Seré capaç d’analitzar les parts bàsiques de
la música: ritme i melodia de la Cantània?
- Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora: Per
tal de realitzar qualsevol activitat d’aprenentatge significatiu necessitem
tant als aprenents com els mediadors, que poden ser tant personals com
materials.
En el nostre cas, els aprenents que
participen en aquesta activitat són els alumnes de 4t de primària, grup/classe
en el qual hi ha l’Aleix, un alumne amb baixa visió, concretament, només veu
amb un ull un 10%.
Com a mediadors, distingim entre
els personals i els tecnològics: pel que fa als personals trobem la mestra
especialista en música i el responsable del CRE. Pel que fa als tecnològics
trobem: PC amb SO Windows Vista/7 amb el pack Officce 2007, Canó de projecció,
equip de so, programa Music Time, compte de correu electrònic per comunicacions
amb el CRE de Barcelona. El fet de considerar a la mestra i al responsable del
CRE, així com al material tecnològic com a mediadors i guies de l’aprenentatge
i desenvolupament dels alumnes, ens porta a reconèixer en l’activitat que
l’aprenentatge s’enten des de les teories constructivistes, en les quals els
alumnes són entesos com a subjectes actius que processen la informació.
Així com, es tenen en compte els
coneixements previs dels alumnes i la seva ZDP aportada per Vigotski. La ZDP és
la distància entre el nivell de desenvolupament, determinat per la capacitat
per a resoldre independentment un problema, i el nivell de desenvolupament
potencial, determinat a través de la resolució d’un problema sota guia d’un
adult o en col·laboració amb un altre company més capaç. La nostra activitat té
en compte que els alumnes de 4t de primària tenen uns coneixements previs de
música, i que amb l’ajuda dels seus companys, de l’adult i dels elements
tecnològics, tots ells arribaran a assolir els aprenentatges proposats per
l’activitat. Per tant, es dóna importància a la interacció amb educadors i
iguals, i es considera a l’educador com a mediador i guia que recolza i aporta
eines als alumnes per arribar a l’aprenentatge desitjat. Per això, trobem que
l’acció educativa permet transformar les estructures cognitives en
l’aprenentatge entès com a activitat social. De fet aquesta activitat ens
permet treballar la Cantània que és una activitat d’escolar, en la qual s’ha de
treballar en equip, i on es fomenta el treball col·laboratiu.
- Descripció del problema en
termes tecnològics: Un alumne amb una deficiència visual la qual li
ocasiona una baixa visió (només té una visió del 10% útil) te dificultats a
l’hora de seguir les indicacions de la mestra de música quan es treballen les
altures dels sons i els ritmes ja que s’utilitzen material de mida reduïda. Com
vam poder veure en alguns fils del debat CTS, la tecnologia educativa pot
contribuir a donar ajudes als alumnes amb necessitats educatives específiques.
L’alumne en qüestió està molt motivat i encara que és conscient de les seves
limitacions, vol participar a les activitats i el mestre ha de ser capaç de
oferir-li la ajuda necessàries perquè pugui ser un alumne actiu en l’aula, i
pugui treballar en equip amb la resta de companys. L’activitat de la Cantània
és una activitat d’escola, on s’implica a tota la comunitat educativa, i per
tots els seus participant és molt important una existosa realització. Per tant,
ens trobem amb una activitat on es porta a terme un aprenentatge significatiu
perquè els alumnes tenen un paper actiu en l’activitat, així com es treballa de
manera constructiva entre tots, a través de la col·laboració i la intenció. A
més, l’activitat d’aprenentatge es realitza de manera contextualitzada, ja que
es troba dintre d’una activitat d’escola on tots els alumnes participen. Al
final de l’activitat tots ells poden reflexionar sobre els aprenentatges fets i
sobre l’experiència viscuda.
-
Descripció del problema: Tenint en compte el material de Jonassen,
primerament, conceptualitzarem el que s’entén per problema: un problema és
quelcom que es desconeix (situació espacial dels sons i distinció dels ritmes),
és a dir, si tenim un objectiu i no sabem com arribar-hi, tenim un problema.
També, allò desconegut ha de tenir algun valor social, cultural o intel·lectual
per a algú (es necessari aquests coneixements per tal de poder realitzar
satisfactòriament una activitat de l’escola: “La Cantania en l’auditori” la qual és molt motivadora ja que
consisteix a treballa un conjunt de partitures i cantar-les en l’Auditori de
Barcelona en un concert amb músics professionals).
Com a procés, solucionar un
problema té dues característiques principals:
● La primera és que requereix una
representació mental de la situació en el món. En aquest cas, la representació
mental de la situació és que l’alumne amb baixa visió, no podrà accedir als
continguts mostrats i cal donar-li eines perquè pugui accedir a ells, tenint en
compte les seves necessitats, i donant-li les mateixes oportunitats que als
seus companys.
● La segona
és que solucionar un problema requereix certa manipulació activa de l’espai del
problema. Centrant-nos en el nostre problema, la manipulació activa de l’espai
del problema es veurà quan, tenint en compte les necessitats de l’alumne, es
manipulin els materials proposats i les estratègies metodològiques inicials,
per aconseguir que l’alumne pugui també accedir-hi, com la resta de companys;
és a dir, oferir les ajudes i eines necessàries per tal que l’alumne pugui
participar de forma activa en les activitats ja que està molt motivat en
participar en aquest projecte, com la resta de companys.
Per tant,
quan manipulem l’espai del problema, representem els seus components i
dimensions, generem hipòtesis sobre com trobar allò desconegut, provem aquestes
hipòtesis i arribem a conclusions. La nostra hipòtesi és que adaptant els materials
i presentant-los a través d’eines tecnològiques facilitarem l’accés als
continguts a l’alumne amb baixa visió. Com és la primera experiència, una
vegada realitzada aquesta primera proposta, l’haurem d’avaluar, per saber si és
una estratègia útil per facilitar a l’alumne l’apropament al procés
d’ensenyament/aprenentatge.
Jonassen comenta que cada vegada hi
ha més conformitat respecte a la variabilitat dels problemes pel que fa a
substància, estructura i procés, i distingeixen entre tres maneres en què els
problemes i la seva solució varien:
● Estructuració: Jonassen
distingeix entre problemes mal i ben estructurats i recomana diferents models
de disseny per a cada tipus, perquè requereixen diferents habilitats. Els
problemes ben estructurats requereixen l’aplicació d’un nombre determinat de
conceptes i regles, així com l’estudi de principis en una situació problemàtica
restrictiva. D’altra banda, trobem els problemes mal estructurats que són
aquells que es troben en les activitats diàries, per la qual cosa resulten
típicament emergents. Pel fet que no estiguin restringits pels camps de
contingut que s’estudien a classe, les seves solucions no són predictibles no
convergents. Aquests problemes requeireixen sovint la integració de diversos
camps de contingut. El problema que hem plantejat per al nostra projecte, es
tracta d’un problema mal estructurat, ja que es tracta d’una situació donada
per aspectes metodològics i relacionats amb les necessitats de l’alumne. Aquest
alumne no presenta problemes per treballar, comprendre i assolir els conceptes
proposats, sinó que el problema es troba en com accedir a ells, i necessitem
d’una altre camps, el de la TE, per tal de poder trobar una solució.
● Complexitat: trobem
tres dimensions dins de la complexitat dels problemes: el nombre de temes,
funcions i variables que actuen en el problema; el nombre d’interaccions dins
aquests temes, funcions o variables; la predictibilitat del comportament
d’aquests temes, funcions o variables.
Com més
complex sigui un problema, més difícil serà per a qui vulgui resoldre’l
processar-ne activament els components. En el nostre cas, es pot considerar que
el problema és poc complex, ja que tenim clares les variables que actuen en el
problema: el context i el propi alumne; la interacció també està comtemplada
dins d’un context delimitat que interacciona amb l’alumne i amb els mestres.
Pel que fa a la predictibilitat, la proposta feta per solucionar el problema es
pot considerar correcta, i caldrà anar delimitant-la a mida que es vagi
treballant amb l’alumne i els mestres.
● Especificitat
de camp: les teories i investigacions actuals de la solució de problemes
afirmen que les habilitats per a resoldre problemes són específiques del domini
i del context, és a dir, estan situades, integrades, i per això depenen de la
natura del context o domini. Els problemes mal estructurats solen estar més
situats, mentre que els que estan ben estructurats són més abstractes. En el
nostre cas, com que es tracta d’un problema mal estructurat, trobem que es pot
situar, ja que tenim localitzat i definit el problema, ja que es tracta d’una
dificultat a l’accés d’aprenentatge, a causa d’una discapacitat, alhora que el
context també és origen del problema, ja que no ha contemplat les necessitats
de l’alumne per facilitar-li l’accés als aprenentatges.
Tenint en compte la tipologia de
solució de problemes mostrada per Jonassen al mòdul TIC i aprenentatge
significatiu, trobem que el nostre problema es troba dins dels problemes: de
solució i diagnosi, que tot i que s’assemblen als de resolució de dificultats,
trobem la diferència en l’ambigüitat en les vies de solució. En el nostre cas,
una vegada detectats els símptomes, que és la dificultat per treballar en grup
amb el material existent el qual te unes dimensions limitades; es pot fer un
diagnòstic, que genera hipòtesis. En aquest cas, les hipòtesis són que, a
partir del material audiovisual i les eines tecnològiques existents a l’aula de
música, podem facilitar el treball en grup i la participació de forma activa de
tots els discents, (tenint pressent les necessitats específiques de l’alumne en
baixa visió). És necessari que comprenguin els continguts de forma
satisfactòria: ritme i melodia, per poder participar en la Catània (la qual és
una activitat d’escola que fa més de 10 anys que es realitza i que motiva molt
als alumnes). Aquesta solució no és l’única, i poden haver múltiples vies de
solució, per això es distingeix dels problemes de resolució de dificultats.
-
Plantejament del problema: El problema sorgeix en les activitats en gran o petit
grup en les quals s’ha de fer una lectura a vista de ritmes i / o altures
melòdiques utilitzant material educatiu ordinari (fitxes de mida DINA4) les
quals són massa petites perquè l’alumne amb baixa visió pugui distingir allò
que es treballar i sent molt poc útil que ell tingui una còpia ja que en moltes
ocasions es treballa la mateixa fitxa per a diferents alumnes a la vegada.
L’alumne és conscient de les seves limitacions i recorda a la mestra quan no és
capaç de veure o diferenciar de forma nítida allò de que s’està parlant, està
molt motivat i té ganes de poder realitzar les mateixes activitats que la resta
de companys de l’aula. Sent a més una oportunitat per treballar en equip,
fomentant el treball col·laboratiu.
El problema plantejat ens permet no
només realitzar un aprenentatge significatiu de continguts musicals, sinó que
també ens permet donar l’oportunitat de que els alumnes treballin en grup i de
forma cooperativa. El treball col·laboratiu es pot definir com la sinergia que
es duu a terme entre individus o grups d’individus que, mitjançant una dinàmica
de treball adequada, assoleixen millor uns objectius determinats, que
possiblement no haurien assolit per separat, o bé que ho fan optimitzant més
els propis recursos. Com podem extreure d’aquesta definició, el treball
col·laboratiu és positiu per tots els alumnes, però és encara més beneficiós
per el cas que ens ocupa. A l’alumne amb baixa visió li permetrà apropar-se als
continguts i a l’aprenentatge superant les seves dificultats tant amb l’ajuda
dels seus companys, com de la mestra i dels aparells tecnològics utilitzats per
a l’activitat. A l’hora de treballar en equip, cada un dels membres pot aportar
i complementar-se amb els seus companys, depenen de les seves habilitats,
aportant confiança i sentiment de pertinença a cada un dels membres.
- Context: Aula
principal de música d’un centre educatiu d’infantil i primària. L’espai es
ampli per que no s’utiltzen ni taules ni cadires, es disposa d’un gran nombre
d’instruments musicals, dos PC, un projector amb pantalla i una pissarra “de
Vileda” amb pentagrames. El context és important en qualsevol activitat, hem
d’intentar que tant els alumnes com els educadors es sentin cómodes en
l’ambient on es realitza, així com és important que les activitats proposades
siguin signitificatives per als nostres alumnes. Tal i com ens ofereix
Bronnfenbrenner, des de la teoria ecològica del desenvolupament, l’infant és un sistema obert que es troba en
constant canvi i que a través de les interaccions amb el conjunt de
microsistemes en els quals el jove està present, aquest passarà a nivells
superior de desenvolupament, formant un cicle de canvis constant, que cal que
tinguem presents. Per tant, no només és important el context espacial on es desenvolupa
l’activtat, sinó també el context social, educatiu i familiar on es
desenvolupen, ja que les interaccions amb aquests contextos influeixen en
l’individu portant a l’alumne com a un desenvolupament o un altre, sempre a
través de l’educació que es dóna en les interaccions. Per això, cal que en les
activitats que portem a terme, tots els implicats estiguin compromesos amb
l’activitat i compleixin el seu paper per assolir amb èxit l’activitat.
-
Característiques del grup: El grup classe està format per 25 alumnes amb
diferents necessitats educatives (deficiència visual, TDAH i retard maduratiu )
però amb molta cohesió de grup. El grup és molt treballador encara que xerraire
en general i els hi agrada les diferenhts activitats de música per que tenen un
caire més amé que la resta d’arees, a més estan motivats per la Cantània ja que
és una activitat que realitzan tots els alumnes de 4t des de fa més de 10 anys.
en termes generals és un grup amb un nivell d’aprenentatges normal (encara que
hi ha 4-6 alumnes que els hi costa més seguir el ritme i 2 que tenen un nivell
més elevat que la resta). Com hem
comentat anteriorment, és essencial que els educadors, que actuen de mediadors
i de guies en l’aprennetatge dels alumne, coneguin als seus alumnes per tal d’oferir
les eines i estratègies més adient per assolir un aprenentatge significatiu. En
aquesta activitat es consideren les característiques individuals, prenent a
Hunt i Hullivan en Coll i Solé (1998), des d’una concepció interaccionista, des de la qual les diferències
individuals s’expliquen com a resultat de la interacció entre els factors
biològics i socials que incideixen en els alumnes de 4t de primària, i
conretament, en l’alumne amb baixa visió. Des d’aquesta concepció assumim
que.les necessitats individuals dels alumnes no només són causades per els
factors biològics de cada un d’ells, sinó que el context social també influeix
en el moment en que interacciona. En el nostre cas, les dificultats de l’alumne
amb baixa visió es veuen augmentades per el context de l’aula de música, i per
tant, és necessari per canvis en aquest per facilitar l’accés a l’aprenentatge
a aquest alumne, i així podrà tenir les mateixes oportunitats que la resta.
Tant els objectius com els
continguts i les competències bàsiques a treballar en cada activitat, s’han de
plantejar de manera conjunta, tenint presents els receptors de les activitats
considerant les seves característiques individuals, i prenen com a referència
el que esmenta la LEC, (2006) de l’etapa en la qual es troben els alumnes i de
l’àrea de música. Per la nostra activitat hem plantejat el següents:
- Objectius: L’objectiu proposat en aquesta activitat és el següent:
Poder realitzar una activitat musical de discriminació visual de sons melòdics
i / o rítmes on tots els alumnes puguin participar de forma activa sense cap
dificultat.
- Continguts:
Explorar i
percebre
● Experimentació de les possibilitats
sonores que poden suggerir la utilització de les TIC, la interacció de
diferents mitjans i llenguatges artístics.
● Valoració de l’ús de la música en
produccions audiovisuals.
● Incorporació progressiva de la grafia
musical convencional en la lectura (utilització de síl·labes Kodaly),
interpretació i creació de partitures.
● Exploració de diverses estructures de
simultaneïtat en produccions musicals i artístiques de complexitat creixent.
● Apreciació i reconeixement de diferents
qualitats de so, de petites formes musicals.
● Reconeixement i escriptura de ritme i
melodies, emprant la grafia musical convencional.
● Percepció que a través de la implicació,
de la resolució de problemes i de la constància s’arriba a la satisfacció en la
comprensió, interpretació i creació artística.
Interpretar
i crear
● Creació de missatges sonors a partir de
la combinació de diversos mitjans incorporant la terminologia corresponent a
partir dels elements apresos.
● Assumir responsabilitats i afavorir la
dinàmica del treball cooperatiu, establint moments de revisió, respectant les
aportacions dels/de les altres i resolent les discrepàncies amb arguments.
● Incorporació i utilització progressiva de
les terminologies pròpies dels llenguatges artístics.
● Interès per conèixer i valorar el fet
artístic propi i el dels altres, i les manifestacions artístiques i culturals
del nostre entorn.
● Adquisició de constància i progressiva
exigència en la realització de produccions artístiques.
- Competències
bàsiques
● Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
● Competència artística i cultural
● Tractament de la informació i competència
digital
● Competència matemàtica
● Competència d’aprendre a aprendre
● Competència
d’autonomia i iniciativa personal
Per tal de que l’aprenentatge sigui
significatiu, també és important poder extrapolar els aprenentatges fets en
altres àrees, sent així més útils als alumnes allò que aprenen, i podent-se
utilitzar en les seves vides quotidianes. Per això, l’activitat treballada des
de l’àrea de música té connexió amb altres àrees:
● Discriminació d’objectes bidimensionals i
tridimensionals.
● Creació de missatges audiovisuals i plàstics
per comunicar experiències, pensaments i emocions.
Valoració dels mitjans de
comunicació en la representació del món.
L’activitat ha estat dissenyada per
tal de treballar durant 5 sessions d’una hora cada una, ja que la mestra de
música considera que és el temps i la dedicació necessaris per assolir els
objectius i els continguts proposats. Les 5 sessions estan formades per una
sèrie d’activitats que estan explicades en l’apartat següent.
Pel que fa a l’avaluació de
l’activitat, com hem anat comentat és necessari fer una avaluació inicial per
conèixer els coneixements previs dels alumnes, i partir d’aquí per dissenyar
les activitats. També es faran anotacions durant el desenvolupament de
l’activitat, ja que no només comptem els resultats finals, sinó que és molt
important conèixer el progrés dels alumnes per tal de detectar l’aprenentatge
que han assolit. Per últim, es realitzarà una avaluació final per comprovar si
s’han assolit els objectius proposats. Els criteris que s’utilitzaran per fer l’avaluació
són:
● Elaborar produccions artístiques.
● Mostrar
respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i
argumentar i resoldre les discrepàncies a l’hora de participar.
● Llegir petites partitures amb els elements
musicals apresos.
Per últim, a mode de resum,
comentarem la fonamentació psicopedagògica que hem tingut en compte a l’hora de
dissenyar l’activitat: d’una banda, hem tingut present el constructivisme, ja
que s’entén que l’aprenentatge es construeix partint dels coneixements rpevis
que tenen els alumnes sobre música, i amb l’ajuda dels mestres i dels companys,
es construeix un nou aprenentatge. Entenen d’aquesta manera l’aprenentatge, el
context i les intereaccions que es donen tenen una gran influència en el desenvolupament, ja que com afirma M.
Marias a l’article Educación y desarrollo:
“El desenvolupament és un viatge organitzat genètica i culturalment que duem a
terme amb l’assessorament i la companyia dels altres, encara que nosaltres fem
el viatge personal i irrepetible”.Per tant, trobem que els factors biològics
venen amb nosaltres quan naixem, i els factors socials són aportats per el
nostre context, a través de l’acompanyament que realitzen els agents educatius
mitjançant l’educació. Aquesta concepció
del desenvolupament està relacionada amb la visió sistèmica del desenvolupament
de Bronfenbrenner que ens ofereix una imatge de l’infant com un sistema obert
que es troba en un constant canvi i amb un desenvolupament multidireccional
gràcies a l’expansió del nínxol ecològic. A través de les interaccions amb el
mesosistema, conjunt de microsistemes en els quals l’infant està present, el
nen/a passarà a un nivell superior de desenvolupament, formant un cicle de
canvis constant. D’altra banda, a l’hora de dissenya l’activitat hem tingut en
compte els principis de l’aprenentatge significatiu, com hem reflectit al mapa
conceptual, i de manera esquematica comentem:
● Col·laboratiu:
permet el treball en gran i petit grup.
● Reflexiu:
permet reflexionar abans, durant i després de l’activitat fent que els alumnes
siguin conscients del seu procés d’ensenyament/aprenentatge.
● Contextualitzat:
l’activitat es troba contextualitzada dins d’una activitat d’escola, en la qual
particpen tots els alumnes i professors, i que és molt motivadora per tots ells.
● Conversacional:
el fet de treballar en petit i gran grup en l’aula de música ens permet que
l’aprenentatge es doni dins d’un procés social.
● Actiu:
l’alumne s’ha de mostrar actiu per poder processar la informació que se li
proporciona, i així entendre-la i saber-la aplicar a les situacions que siguin
necessàries, en aquest cas, per participar en la Cantània. A més, exigeix als
participants un compromís en la seva tasca, ja que el fet de treballar en equip
implica que totes les parts facin la seva feina perquè el producte final
esdevingui amb èxit.
● Constructiu:
es compleix perquè es treballa partint dels coneixements previs que tenen els
alumnes sobre els continguts musicals treballats.
També
volíem comentar que aquest tipus d’activitats, com la del nostre disseny,
permeten afavorir la plena inclusió escolar o social, de tots els alumnes amb
discapacitats, i en el nostre cas, de l’alumne amb baixa visió. Es busca un
model educatiu d'atenció a als alumnes amb deficiència visual greu mitjançant
la inclusió educativa precepte recollit en l'actual legislació educativa. La
inclusió és un model de suport centrat a l'escola i en l'entorn. Ara és
l'escola qui ha d'adaptar-se a l'alumne (no l'alumne a l'escola) i
proporcionar-li els recursos necessaris que possibilitin la seva plena inclusió
educativa i social.
DESCRIPCIÓ DE
LES ACTIVITATS
1
Presentació
de la Cantània i importància dels elements musicals
Es fa una presentació de la
Cantània d’aquest any: “Ha passat un àngel”, breu explicació del fil conductor
i característiques principals de l’obra. Es fa un repàs dels elements bàsics de
la música: ritme (figures rítmiques),
melodia (les notes de l’escala de Do M, les notes dins i fora del
pentagrama i els moviments melòdics) i timbre (els diferents instruments i les
seves famílies); parlant de les característiques dels mateixos.
En relació a aquesta activitat
tenim enregistrament visual: imatge 1 i 2.
2
Ritme
(síl·labes Kodaly)
Repàs de les síl·labes Kodaly
treballades fins al moment de forma grupal, i posteriorment individual es
realitza una lectura de diferents ritmes de 4 pulsacions (els quals estaran
projectats per tal que la imatge pugui ser visible de forma satisfactòria per a
tots els alumnes i fins i tot hi haurà una projecció en la qual anirà lligada
so i imatge) que estiguin relacionats amb les cançons de la Cantània
En relació a aquesta activitat
tenim enregistrament visual: imatge 9.
3
Melodia
(els sons en l’espai)
Repàs de les notes treballades fins
al moment (les notes de l’escala de Do M, les notes dins i fora del pentagrama
i els moviments melòdics) de forma grupal, i posteriorment individual es
realitza una lectura de diferents sistemes amb notes aleatòries (els quals
estaran projectats per tal que pugui ser visible de forma satisfactòria per a
tots els alumnes i fins i tot hi haurà una projecció en la qual anirà lligada
so i imatge) que estiguin relacionats amb les cançons de la Cantània.
En relació a aquesta activitat
tenim enregistrament visual: imatge 6, 7
i 8.
4
La
partitura: ritme i melodia
Combinació de ritmes i notes per
fer una melodia pautada. Els alumnes hauran de llegir una partitura de la
Cantania amb correcció i justesa melòdica i rítmica. La partitura es repartirà
en format paper per tal que ells puguin fer les anotacions pertinents i després
aquestes anotacions es copiaran a la pissarra on es projectarà la partitura per
que no es te una pissarra digital.
En relació a aquesta activitat
tenim enregistrament visual: imatge 3, 4
i 5.
5
Creació
Els alumnes en parelles i / o grups
de tres han de ser capaços de crear una partitura amb tots els elements
treballats la qual es passarà al programa d’edició de partitures i projectada
en gran per que tots la puguin veure i escoltar. Posteriorment es faran els
comentaris oportuns (tant els altres companys com la mestra)
En relació a aquesta activitat
tenim enregistrament visual: imatge 10.
MAPA
CONCEPTUAL
En aquesta PAC, hem hagut de fer un
mapa conceptual en el qual hem relacionat l’activitat dissenyada per al nostre
projecte amb les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu, tenint
en compte els continguts ja treballats a la PAC 2, i el mòdul de Jonassen. Per
realitzar aquest mapa, vam decidir mantenir l’estructura del mapa conceptual
realitzat en la PAC 2 on vam deixar constància de la relació existent i
constant entre la Ciència-Tecnologia-Educació-Societat. Per això, hem reduit
els aspectes que no mantenien una relació amb la nostra activitat, i hem afegit
aquells conceptes o idees sobre el disseny, en color verd. Concretament, de
l’activitat dissenyada en el projecte, hem reflectit informació sobre el
problema significatiu escollit: tipus de problema, estructuració, especificitat
del camp i la complexitat d’aquest, tenint en compte el mòdul de Jonassen. Així
com també, hem explicitat quin és el problema significatiu: l’anàlisi de les
parts bàsiques de la música, tenint baixa visió. A més, d’haver reflectir les
caracterísituqes, on es realiza, a qui implica i què fomenta aquesta activitat
d’escola.
D’altra banda, hem representat com
compleix l’activitat els principis d’aprenentatge significatiu, permetent-nos
assumir a l’alumne com a un subjecte que actua com a processador actiu de la
informació, fet que es relaciona amb la teoria constructivista que influeix a
la TE. Hem establert relacions entre el projecte i les noves estratègies
d’ensenyament/aprenentatge que proposa la TE, que es troba influenciada per la
teoria de sistemes. Així com també, hem deixat evidència de la contribució de
la nostra activitat a l’èxit dels artefactes, proposats per la tecnologia, i
que necessiten de xarxes per aconseguir-lo, com ara la social en la qual ens
trobaríem representats, i hem especificat quins d’aquestes artefactes hem
utilitzat per la nostra activitat. Per últim, hem establert la relació entre el
tret distintiu de la societat actual: augmentar sense límit el coneixement, amb
la funció de la ciència que és contribuir a aquest augment del coneixement,
relacionat-lo amb el nostre cas, volent augmentar els coneixements musicals
necessaris de la Cantània.
A continuació, podeu veure el mapa
conceptual creat, així com un enllaç:
DESCRIPCIÓ
DEL PROCÉS
Gràcies a la realització d’un curs
de formació en l’ONCE s’ha pogut fer un anàlisis exhaustiu de les necessitats
específiques que té l’alumne amb baixa visió les quals són moltes i variades
(des del més obvi que és que no té agudesa visual ni de lluny ni d’aprop fins a
la seva estructura mental, ja que el fet de veure les coses a parts dificulta
fer una representació mental d’allò global). A partir d’aqui, cal crear
material adaptant el ordinari per tal que pugui participar en les 5 activitats
anteriorment descrites com la resta de companys gràcies a la utilització de les
TIC com a eina de recolzament visual i programari específic per a fer un
treball més dinàmic (en l’annex es poden veure mostres visuals).
El mestre és el responsable que el
material utilitzat sigui útil per al conjunt d’alumnes que hi ha a la classe
atenent a les necessitats educatives específiques de cadascú, de lo contrari a
d’idear la manera de crear ajuts o nous materials per tal de solventar les
possibles dificultats que tingui l’alumne.
En el procés de realització de les
activitats ha sigut de gran ajuda el fet que l’alumne amb deficiència visual
sigui partícic i digui la seva opinió sobre el material utilitzat, és a dir,
que ell en tot moment deia si ho veia bé, si havia de ser més gran o el
contrast més exagerat... i aquesta normalització de la seva deficiència és un
repte que ell ja el te superat.
Les dificultats per posar-ho en
pràctica no han sigut molt rellevants, ja que per part de la mestra no eren
eines noves, és a dir, tant el programari com les tecnologies emprades les
havia utilitzat amb anterioritat i els alumnes ho han après ràpidament. Encara
que com hem reflectit al mapa, en el cas de no conèixer-les, impliquen reptes i
noves estratègies als docents. Tot i així, per a altres ocasions, es demanaran
portàtils i d’aquesta manera els alumnes per parelles podran treballar de forma
autònoma sense la necessitat d’esperar a que un altre grup acabi.
AVALUACIÓ DE
L’APRENENTATGE
A l’última activitat la mestra farà
un registre amb els resultats, els quals són la suma dels diferents
aprenentatges fins al moment, ja que el que s’ha treballat en les quatre
primeres activitats donarà de fruit la cinquena activitat, ja que es posar-ho
tot en pràctica. A més, es tindrà en compte el progrés que han realitzat els
alumnes i en especial l’Aleix, ja que tenia un problema afegit per no poder accedir
als continguts de l’activitat, a causa de que els materials no estan
adequadament adaptats.
Com s’ha comentat anteriorment, la
mestra ha registrat l’adquisició dels coneixements en paper el qual serveix per
posar les notes trimestrals. Anys enrere es van determinar els ítems a avaluar
en cada trimestre i en base això es fa una observació més específica dels
aprenentatges dels alumnes. Tenim una graella amb els noms dels alumnes on
estan descrits els conceptes a avaluar, l’actitud i els criteris d’avaluació.
A nivell conceptual, en general,
les millores no han estat excessives, però si que s’han produït grans millores
en el cas de l’alumne amb dificultat visual i dos amb TDAH. Aquest canvi,
pensem que ha estat potenciat per l’adaptació dels materials a les seves
necessitats. D’altra banda, a nivell actitudinal, si que s’ha vist un augment
de la predisposició per a realitzar activitats i ampliar els coneixements fet
que en un futur a curt termini donarà peu a millores en la matèria. Aquest
canvi ha estat promogut per els mediadoors tecnològics que permeten el treball
en petit grup, podent els alumnes participar de manera més activa en les
activitats.
AVALUACIÓ DEL
DISSENY
L’avaluació del disseny del nostre
projecte no es pot basar només en una única solució, sinó que hem d’enfocar
aquesta avaluació en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge el qual es
realitza de forma significativa per part dels alumnes.
En primer lloc, l’elecció del
projecte va ser parcialment fàcil, ja que el problema existent era real i feia
temps que s’havia de solucionar, tot i que l’equipament tecnològic de l’escola
és limitat. A continuació vam decidir com enfocar aquest problema per tal de
trobar una solució dintre de l’àrea de música que és on treballa una component
del grup.
En segon lloc, un cop concretat el
context on duríem a terme el projecte per tal de solucionar un problema concret
en música en la qual és molt important la correcta adquisició del llenguatge
musical, el qual és visual, vam iniciar el disseny del nostre projecte.
En tercer lloc, es va agafar tota
la informació d’un curs realitzat en el CRE i es va concretar en un alumne per
tal de tenir clar les seves necessitats i com solucionar-les amb els materials
existents.
En quart i últim lloc, en el
disseny del projecte va ser molt important tenir clars els punts a treballar,
ja que ens va permetre establir els objectius, els continguts, els criteris
d’avaluació, les competències bàsiques i la planificació de les 5 sessions a
treballar.
Tenint present els resultats de les
activitats, detallats anterioment, on es pot veure el progrés experimentat per
els alumnes, i especialment per aquells alumnes amb necessitats pensem que el
nostre disseny ha estat correctament organitzat i pensat, ja que el procés
seguit ha estat coherent, i primerament, vam analitzar la situació per detectar
un possible problema, i a partir d’aquí vam estudiar les diferents alternatives
que podiem utilitzar per solucionar-ho. Una vegada escollida l’opció més
ajustada tant per els alumnes, com pels docents i per la realitat de l’escola,
ens hem plantejat uns objectius a assolir per treballar els continguts
proposats, així com quina metodologia empraríem i quins criteris d’avaluació
faríem servir. També, ha estat satisfactoria la seva implementació perquè: ens
ha permès apropar als alumnes als continguts necessaris per participar en la
Cantània, adaptant els materials a través de les TIC. A més, aquest projecte
també ha permès potenciar el treball cooperatiu i col·laboratiu entre els
alumnes, aportant experiències i estratègies per enfrontar-se a altres
activitats en grup amb èxit. Complint així un altres dels nostres objectius. A
més, les eines utilitzades han estat correctes i de gran ajuda, tot i que a
l’escola no comptem amb una gran dotació d’aparells tecnològics, i dificulta la
creació de projectes on es necessitin més eines.
CONCLUSIONS
Tal i com vam fer amb la PAC2,
aquesta darrera l’hem realitzat en parella. Per això, ens disposem a expressar
les nostres conclusions conjuntes, i seguidament, les conclusions individuals
que hem extret cada una de nosaltres amb la realització d’aquest projecte.
De manera conjunta, hem pogut
concloure que el treball col·laboratiu és molt beneficiós i enriquidor tant per
nosaltres com per el projecte. Quan es treballa en equip s’uneixen i es
complemeten les idees, les opinions fent així que el resultat del treball sigui
més ric. A més, en aquesta ocasió, hem comptat també amb la col·laboració del
responsable del CRE de la ONCE, per poder oferir eines i estratègies a la
mestra de música per treballar amb l’alumne amb baixa visió. El fet de que ens
hagi aportat idees, així com formació i material per treballar amb aquest
infant, ens ha permès que el projecte esdevingui amb èxit. Per tant, novament,
concloem que el treball col·laboratiu, tot i que comporta implicació,
organització i coordinació entre els participants, però el resultat és molt
beneficiós per a tots els implicats. A més, els mitjans tecnològics utilitzats:
googleDrive, correu electrònic, el wiki ens han permès que la coordinació hagi
estat possible, deixant constància de l’aportació que fan les tecnologies al
treball cooperatiu i col·laboratiu.
Una altra conclusió, que ens ha
aportat la realització d’aquest projecte, és que hem pogut evidenciar realitzant
el projecte el canvi conceptual que vam experimentar en la PAC2, podent veure
que la TE és més que allò físic. El disseny i la posada en pràctica del
projecte ens ha permès veure que les TIC permeten que es realitzi un
aprenentatge significatiu, i per tant, la TE no és només una ciència que aporta
artefactes tecnològics, sinó que amb aquests influenciada per les teories
constructivistes pot contribuir a l’aprenentatge significatiu dels alumnes,
permetent que sigui útil per als alumnes i el puguin aplicar en qualsevol situació
de la seva vida quotidiana.
A continuació, ens disposem a
exposar les conlusions indiviudals que hem extret durant aquesta assignatures,
i amb la realització de les PAC, així com també d’aquest projecte:
D’una banda, aquest projecte m’ha
aportat l’evidència de que les TIC no són només allò físic, sinó que pode
aportar i contribuir per a aconseguir l’aprenentatge significatiu. Per tant, la
realització d’aquest projecte ha sigut la confimació d’un dels canvis
conceptuals experimentats en la PAC2.
D’altra banda, tot i que els
resultats del projecte han estat satisfactoris, he pogut veure que la nostra
proposta no era la única solució, i que sempre es poden introduir canvis i
millores, així com projectes diferents que tinguin els mateixos objectius a
aconseguir. De fet, el problema significatiu que hem tractat amb el nostre
projecte, un problema de solució diagnosi, el qual hem resolt amb el projecte
dissenyat, però es podia haver tractat amb una altra opció o estratègies, fet
que el caracteritzava dins d’aquest tipus de problema, i que ens permet veure
que la tecnologia o la TE no són la única solució als problemes educatius que
se’ns plantegen en els nostres dies, sinó que és una alternativa més que es pot
complementar a d’altres., sent totes igual de vàlides i productives.
Per tant, l’autoavaluació és
esencial, quan es realitza un projecte, perquè sempre hi ha coses a canviar,
modificar o ampliar. Per últim, la realització d’aquest projecte m’ha permès
utilizar nou programari, com ara el Cmaptools, el slishare o els àlbums Picasa,
deixant-me clar que com a professionals de l’educació, sempre hem d’estar al
dia de les noves tecnologies i de les aportacions i possibilitats que
ofereixen, plantejant-nos així nous reptes.
Autoavaluació de
l’activitat
La
PAC3 consisteix en realitzar el disseny d’un projecte TIC per tractar un
problema significatiu i posar-lo en pràctica. Pel que fa als requisits de
lliurament, tant la meva companya de treball com jo els hem respectat, i hem
fet servir tecnologies col·laboratives com ara el wikispace, el googledocs o el
slideshare per treballar i realitzar aquesta PAC. Pel que fa a la claredat
expositiva i l’estructura de la memòria del projecte, hem intentat que fos el
més clara possible, per poder així arribar a ser compresa i utilitzada per
qualsevol lector. A més, per facilitar la lectura d’aquesta, hem fet l’índex
automàtic, ja que la memòria és extensa, i aquesta eina facilita la lectura per
parts. D’altra banda, hem citat totes les fonts utilitzades, i hem fonamentat
les decisions i propostes a través dels materials de l’assignatura, així com
d’altres assignatures relacionades amb les propostes que hem fet. Com a punt
essencial del projecte, penso que hem complert un dels objectius principals que
era facilitar als alumnes l’accés a uns continguts musicals per tal de
participar en una activitat escolar, molt motivadora per tot el centre. Per
tant, les TIC han estat emprades com a facilitadores i generadores
d’aprenentatge significatiu per als alumnes. A més, com a psicopedagogs, la
realització d’aquest projecte m’ha servir per entendre la necessitat de que els
psicopedagogs mostrin als docents les possibilitats de les TIC com a
generadores d’aprenentatge significatiu, i per tant, hem d’adoptar un paper
d’assessors, mediadors i col·laboradors perquè es realitzin més projectes
d’aquest tipus.
Un
altre aspecte que valoro positivament de l’activitat, és que aquelles idees més
importants sobre el disseny han estat relacionades amb la
Ciència-Tecnologia-Educació-Societat, en el mapa conceptual, integrant així el
nostre projecte. A més, un altre aspecte positiu de la memòria és que hem
reflectit aquests conceptes ja utilitzats en la PAC2, ja que aquest projecte
ens ha permès treballar-los de manera pràctica, convertint-se així en un
aprenentatge significatiu per a mi.
Pel
que fa al procés seguit, penso que l’hem detallat correctament, fet que és
imprescindible en ciència, ja que la replicabilitat és una de les
característiques de les investigacions científiques. Quan es realitza un
projecte en ciència, és necessari que quedi constància de tot el procés perquè
d’altres puguin portar-lo a terme. Pel que fa a l’avaluació de l’aprenentatge,
penso que és important realitzar una avaluació durant tot el procés, no només
al final, i sempre tenint en compte els coneixements previs dels alumnes, els
objectius proposats i les necessitats de cada un d’ells. Per això, crec que
l’avaluació proposada s’ajusta als principis del constructivisme, i no només fa
èmfasi en el resultat final obtingut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario